MoboReader> Literature > Les alegres comares de Windsor

   Chapter 23 UN ALTRA BANDA DEL PARC

Les alegres comares de Windsor By William Shakespeare Characters: 14581

Updated: 2017-11-30 00:04


Entra FALSTAFF, disfre?at ab unes banyes de cérvol damunt la testa

FALSTAFF Han sonat les dotze batallades al rellotge de Windsor; l'hora s'acosta. Oh, déus de geia amorosa, assistiume en aquest trànzit. Oh, Jupitre; fes memoria de que per amor d'Europa te mudares en brau; s'asseia Cupidó en mig de les teves banyes. Oh, for?a del amor qui de tant en tant fa que una bestia sembli persona, o que una persona sembli bestia! Quan fóres enamorat de Leda, també, oh Jupitre, te convertires en cigne. Oh, amor omnipotent! fins a quin estrem el déu se vegé aprop de fer l'anec. La primera culpa te convertí en bestia; pecat bestial, oh, Jupitre! La segona culpa te convertí en au! y: Au! va esser lo que diguéres a Leda. Si els déus tenen un cap tant ple de pardalets, què han de fer els pobres humàns? Ara bé, jo sóc cérvol de Windsor, y bé puc dir que sóc el més fornit de la boscuria. Jupitrel-lo, amàram de frescor y assosega mon autumne, o bé no prenguis a mala part que jo escampi la virior sobrera de ma figura gegantina. Qui vé? Serà la meva cervoleta?

Entren la senyora FORD y PAGE

SENYORA FORD Sir Joan, sóu vós? Sóu aquell cérvol, aquell cérvol potentíssim?

FALSTAFF Sí, ma cervoleta bruna. Y ara, que l'espai versi un ruxat de patates de Màlaga, faci ressonar el llamp al ritme de la can?ó de les Mànigues Verdes, me llenci una calabruixada d'especies, una nevada d'escarxofes, un oratge desencadenat de temptacións! Aquest es el meu sopluig.

L'abra?a

SENYORA FORD La senyora Page es vinguda ab mí, coret meu estimat.

FALSTAFF Dividiume com un cabrit que s'ofereix a dos jutges; preneu un quart cadescuna; jo conservaré les meves costelles; el llom serà pel guardabosc, com vol l'usatge. El frondós ornament, sigui llegat a vostres marits. Oh, oh! sóc o no l'home de la selva? Sé imitar o no sé imitar Herne, el ca?ador? Tant mateix, Cupidò s'ha mostrat a la fí brivall de consciencia, y restitueix. A fe d'espectre de bones costums, sieu benvingudes.

Renou adins

SENYORA PAGE

Déu meu! què es aquest aldarull?

SENYORA FORD

El cel perdoni nostres pecats!

FALSTAFF

Però què diable pot esser?

SENYORA FORD Y SENYORA PAGE

Fugim! fugim!

S'escapen corrents

FALSTAFF Me penso que el diable no vol que'm condempni, tement que el meu greix reviscoli les flames infernals; car, si això no fos, no impediría mos designis.

Entra sir Huc disfre?at de sàtir, la senyora QUICKLY y PISTOLA; ANNA PAGE fent de regina de les fades, acompanyada de son germà y de for?a altres minyòns disfre?ats de fades y ab llumenetes enceses a la testa

QUICKLY Follets de mena blanca, verda o bruna saltant escotorits al clar de lluna y en la tenebra de la nit; infants qui meneu lo Futur en vostres mans, compliu tot d'una les missións sagrades. Oh, Follet pregoner! vinguin les fades.

PISTOLA Escolteu, oh Follets, el vostre amic; calleu, bolves del aire! Tú, Ric-ric cap a les llars de la ciutat camina, y aon no amagui el foc la cendra fina, ont escombrat no vegis el fogar pessiga les serventes als passar, y elles com mores devindràn morades. Perque la Sobirana de les Fades qui dú corona d'un etern esclat odia els sutzes y la sutzetat.

FALSTAFF, baix, tremolós Oh, són fades! Qui els hi parli, ja es tot d'una agonejant. Tanco els ulls; m'agec a terra; no's pot veure lo que fan.

EVANS Aneu, oh, Beth! damunt la vostra vía si una donzella per etzar hi havía qui piadosa abans d'entra en el llit per tres vegades la pregaria ha dit tingui una bella visió joconda; del nin lieuger deuli la sòn profonda. Si una dorm sense angoixa dels pecats, pessigueula en els bra?os y els costats, en espatlles y barba, peus y esquena.

QUICKLY A la tasca, esperits de tota mena, y pel castell de Windsor, esperits aneuse esparpillant en tots sentits. Oh, fades! espandiu de la fortuna una mercè preuada en cadescuna de les sagrades sales; fins al jorn del judici final aquest sojorn en jovenesa y esplendor estigui; de son senyor que sigui digne, y sigui el senyor digne d'ell! Ab les sentors d'un baume excels y de les fl?s mellors aneu polint el cadiratge on munten les dignitats de l'Orde quan s'ajunten; les estàtues ab llur decoració, y armadures y escuts, sota un blasó immaculat, qui els santifica. -Fades qui danceu a la nit damunt les prades, feu tot cantant una rodona com la del cancell de l'Orde.- Que'l tocom on la petjada de la dan?a abonda hegui verd? més pura y més feconda que no cap prada que hagi vist l'humà. ?Qui pensi mal, avergonyit serà?, escribiu ab col?s esmeragdines ab fl?s albes, d'atzur y purpurines; que elles facin memoria del esclat dels safirs y les perles y el brodat que la llegió de l'Orde, molt potenta, sota el genoll doblegadi? ostenta; ja un alfabet de flors tenen les fades. Ara no cal que romanguem plegades marxeu tot d'una, però no oblidem la dan?a acostumada que farem a vora el roure d'Herne, fins que sía una hora.

EVANS Jo us ho prec, senyora mía; demnos la mà pel orde de costum ja per menar la dan?a hi haurà llum; tindrem una dotzena de lluhernes que ens serviràn a guisa de llanternes! Mes atureuvos, que he sentit en?à de la terra mitgera un cos humà.

FALSTAFF Un follet! y accent de Gàles? Sigui el cel apiadat y men lliuri! De formatge en un tro? fóra mudat.

EVANS D'en?à de l'hora en que a la vida eixires, oh insecte vil, has congriat les ires.

QUICKLY Que toqui el flam experimentador la punta de son dit; si pecador no es, el flam s'entornarà endarrera séns ultratjarlo mica; si ell s'altera es que ha ensutzat el cor innoblement.

PISTOLA

Proveuho tots!

EVANS

Veiam si el foc l'encén!

El cremen ab llurs atxes

FALSTAFF

Ai, ai, ai!

QUICKLY Podridura, podridura, tot sadollat de cobejan?a impura! volteulo fades, y ab el vostre cant avergonyiulo; mentre aneu voltant pessigueulo a compàs.

EVANS Es justa empresa, que es un abassegat, pou de vilesa.

CANT Doncs, vergonya al desig afrontós doncs, vergonya a impuresa y luxuria la luxuria es un foc ple de furia; la goluderia -del cor cobejós encén en les venes- aitals flamarades. Si l'home hi cavila, el van eixes flames cremant cada punt y cada vegada sen van més amunt. Pessigueulo plegades, oh fades, castigueuli les males passades, pessigueulo, cremeulo, gireuli al voltant, fins que morin les atxes novelles, les blanques estrelles, la claror de la lluna minvant.

Entren PAGE y FORD, senyora PAGE y senyora FORD. S'apoderen de FALSTAFF

PAGE No; no fugiu d'aquesta manera. Me sembla que aquesta vegada no us fareu fonedi?; no teniu cap altra disfre?a que la d'Herne, el ca?ador, per escaparvos?

SENYORA PAGE Veniu, si us plau; tant mateix no hem de fer durar més la facecia. Y bé, sir Joan estimat, què men dieu de les dònes de Windsor? Y vós, guaiteu, senyor marit; l'ornament de la testa de cérvol no escau mellor a la boscuria que a la ciutat?

FORD Benvolgut senyor, ara podeu dir qui es el beneit, vós o jo? Senyor Brook, Falstaff es un belitre, un belitre ab la testa enramada. Veus-aquí ses branques, senyor Brook; y de tots els gàudis que Falstaff se prometía en el verger que Ford posseheix, no ha assolit més que el del cove de la bugada, el del bastó y el de vint lliures esterlines que caldrà retornar al senyor Brook. Senyor Brook, els cavalls de Falstaff estàn retinguts en

penyora d'aquest manlleu.

SENYORA FORD

Sir Joan, estem de mala sòrt; no hem

arribat jamai a trobarnos en santa pau.

No sóu bò per casar sinó per ca?ar.

FALSTAFF Comen?o a entendre que m'ha tractat com si fos un ase.

SENYORA FORD

Sí, y com un bou; vet-aquí les proves.

Senyalant les banyes

FALSTAFF De manera que els follets, no eren follets? Dues o tres vegades m'ha passat pel magí l'idea de que no eren follets; però el remordiment de la conciencia, l'esglai que sobtadament invadí mes facultats no'm deixava advertir la grollería del parany, y em feren pujar de peus, contra tota llei d'apariencia, en que els follets eren follets. Ja veieu com l'esperit se pot veure contorbat quan s'ocupa en la malicia.

EVANS Sir Joan Falstaff, serviu a Déu, amolleu els desitjos pecaminosos, y els follets no us pessigaràn cap més vegada.

FORD

Molt bé, Huc espiritual!

EVANS Y vós, deixeu corre les gelosíes, si us plau.

FORD Ningú em veurà mai més desconfiar de la meva dòna a no esser que vós, capellà galès, arribessiu a saber prou la llengua d'Anglaterra per festejarhi.

FALSTAFF M'he assecat, m'he arborat la testa sota el foc solar de tal manera que ja no men quedi per escapar d'un desengany matucer? Un boc galès m'haurà fet dan?ar a la seva guisa, y em podrà cofar ab un barret de foll com els del séu país? Fóra hora de que m'escanyessiu ab una bola de formatge tou.

EVANS El formatge y la mantega no s'ajunten gaire; y tot vós sou una mantega.

FALSTAFF Formatge y mantega! He hagut de viure fins el dia d'avui perque m'alli?oni un cavaller que malmet l'idioma d'Anglaterra? N'hi ha prou y massa per fastiguejar tot el reialme de la vida alegra y les aventures nocturnes!

SENYORA PAGE Molt bé, sir Joan! Us pensaveu que, maldament la virtut fos desterrada de nostres cors, y evaporada per les bandes sobiranes, y haguessim determinat condempnarnos sense cap mica d'escrúpol, ens hagués pogut mai el diable enamorar de vós?

FORD

D'un pudding amarat, d'un capdell d'estopes?

SENYORA PAGE

D'un panteig eternal?

PAGE Vell, gla?at, marcit, d'un sí com una montanya?

FORD

Ab una llengua Satànica!

PAGE

Ab la pobresa de Job.

FORD

Y dolent com la seva muller.

EVANS Entregat a les fornicacións, a les tabernes, al ví d'Espanya, al beire, a les licors, a la beguda, als juraments y a les desvergonyes, y a tota mena d'etcéteres!

FALSTAFF Molt bé! jo sóc el motiu de vostres eloqüencies; estic retut, m'heu confós, ni tant sols me veig ab cor de respondre an aquest xitxarel·lo de Gales, y l'ignorancia en persona me trepitja. Endavant, per mi no estigueu.

FORD Us prometo, benvolgut, que no trigarem en durvos a Windsor a un cert senyor Brook a qui heu estafat el diner, y per qui consentíreu en fer de comissionista; m'apar que quan torneu aquest diner, la vostra amarguesa serà for?a més aguda que les que fins ara us hagin malmès.

SENYORA FORD No, maridet, deixeuli aquest diner; així tot quedarà arreglat, y serem amics.

FORD Ben dit, així sigui; encaixem; tot està perdonat.

PAGE Vaja, alegre cavaller,aquesta nit soparàs a casa meva, y riuràs a les despeses de la meva dòna, així com ella riu a les teves; dígali que el senyor Slender acaba de casarse ab la noia.

SENYORA PAGE, apart Hi ha gent qui es doctora y no sab tant. Si es veritat que Anna Page sigui ma filla, a aquestes hores es muller del doctor Caius.

Entra SLENDER

SLENDER

Oh, oh, oh! pare Page.

PAGE Què passa, fill meu, què passa? Esteu llestos?

SLENDER Sí, ben llestos… Voldría que hi fiqués el nas l'home més aixerit del comtat de Glocester, y estic segur de que's quedaría in albis o sinó que'm pengin.

PAGE

Doncs que ha succeit, fill meu?

SLENDER Arribo allà baix, a Eton, per casarme ab la senyoreta Anna Page; y en contes d'ella hi havia un minyò com un Sant Pau; si no haguessim sigut a l'esglesia li hauría fet un cap nou, o ell me l'hauría fet a mi. Que no'm bellugui mai més, si no'm pensava que era l'Anna Page; y era un xaval de la diligencia!

PAGE

Per ma fe, us haureu equivocat.

SLENDER Oi! Vés quina troballa! Prou que ho sé, fonoll; si he trobat un minyò en contes d'una noia! Si m'hi hagués arribat a casar refiat de les apariencies, hauría fet un bon negoci!

PAGE Això es culpa de vostra beneitería. No us vaig esplicar com havíeu de regonèixer la meva filla per son vestit?

SLENDER M'he adre?at a la que duia vestit blanc; li he dit psit y ella em digué titit com estava entès ab la senyoreta Anna; y doncs no era la senyoreta Anna, sinó un xaval de la diligencia.

EVANS Bon Jesús! Senyor Slender, sóu tant curt de vista que us aneu a casar ab un bordega??

PAGE Això m'inquieta de mala manera. Què faig ara?

SENYORA PAGE Benvolgut amic, no us enfadeu; savía el vostre intent, y aleshores vaig fer que la meva filla se vestís de verd, y si haig de dir veritat, a hores d'ara es ab el doctor, al decanat, y s'està casant.

Entra CAIUS

CAIUS Mala negada! Aont es la senyoreta Anna Page? M'han ben ennavegat, m'he casat ab un donzell, un pagès; no té res que veure ab Anna Page. Mala negada! M'han ben ennavegat!

SENYORA PAGE Y ara! No heu pres la qui anava vestida de verd?

CAIUS

Sí, mala negada, y era un donzell.

Mala negada! vaig a al?ar el coure per

tot Windsor.

Exit

FORD Es ben estrany? Doncs qui s'haurà endut la llegítima Anna Page?

PAGE

El meu cor no pressent cap cosa bona.

Aquí està el senyor Fenton.

Entren FENTON Y ANNA PAGE

Què hi veniu a fer aquí, senyor Fenton?

ANNA

Perdó, mon bon pare; perdó, ma bona mare.

PAGE Què es això? Senyoreta, com pot esser que no sigueu ab el senyor Slender?

SENYORA PAGE

Per quin etzar no sóu ab el doctor, senyoreta?

FENTON L'esporuguiu. Escolteume; us diré tota la veritat. Cadescú de vosaltres la casava d'una mala faisó, sense cap fonament d'amor correspost. Lo que hi ha, de bon de veres, es que ella y jo fa estona que ens hem lligat amorosament, y que avui ja ho estem d'una manera tant forta que cap accident ens podría separar. El pecat que ella ha comès es una virtut; aquest frau no ha d'esser calificat ni d'engany criminal, ni de desobediencia ni de falta de respecte, ja que la vostra filla ha evitat els dies de malenan?a y de maledicció que li hauría fet passar un casament per for?a.

FORD Tantseval, no us quedeu embadalits, ja no hi ha remei; en els afers amorosos, es el cel qui tría les condicións. Els diners compren les terres, la fortuna entrega les dònes.

FALSTAFF Estic banyantme en aigua de roses; no més tiràreu contra meu y algun tret ha caigut damunt de vosaltres.

PAGE Tant mateix, es com ell diu; quín remei hi ha? Fenton, que el cel te dongui benhauran?a! Un hom ha d'acceptar lo que ja no pot discutir.

FALSTAFF Quan els càns són desfermats, heuen tota mena de presa.

EVANS

Jo dan?aré y menjaré confits a les noces.

SENYORA PAGE Què s'hi farà! Jo també em rendeixo! Senyor Fenton, que el cel us dongui dies interminables de felicitat. Mon bon marit, aneusen tots a casa, a riure d'aquesta alegre historia, davant d'una bona fogarada, y sir Joan que rigui com els demés.

FORD Amen. Sir Joan; vostra paraula serà complerta; el senyor Brook disposarà aquesta nit de la senyora Ford.

Exeunt omnes

Free to Download MoboReader
(← Keyboard shortcut) Previous Contents (Keyboard shortcut →)
 Novels To Read Online Free

Scan the QR code to download MoboReader app.

Back to Top

shares